El meu concepte de parella
Sabem que el tipus de vincle i de relació que s’estableix en la parella és complex i és per això que totes les parelles, al llarg del seu cicle vital, poden passar per moments difícils. Els terapeutes de parella, solem dir que, en la parella, 1+1 sumen 3, en el sentit que implica conciliar un “jo” amb un “tu” per construir un “nosaltres” saludable. Seran tres mons amb tres històries diferents que interaccionaran entre ells. Cadascun dels membres porta una motxilla d’experiències personals i familiars que conformen els seus pensaments, creences, valors i que a vegades poden no coincidir amb les de l’altre membre. Per això en aquest procés serà molt important tenir un equilibri entre la individualització i el sentiment de pertinença.
La parella no és una “institució” estable en el temps, sinó que està en canvi permanent, adaptant-se a cada moment del seu cicle vital. A vegades, aquest procés pot trontollar i afectar al funcionament de la parella provocant diferents crisis. Alguns estímuls que ho poden promoure són: el naixement d’un fill, canvis o pèrdues de feina, mort d’algun familiar significatiu, salut física o psíquica d’algun dels conjugues, malaltia d’algun dels pares, la independència dels fills, la jubilació, etc…El fet de no saber com superar aquestes adversitats, pot provocar un patiment substancial, cronificant-les, fins al punt, a vegades de plantejar-se la ruptura.
Àrees on us puc ajudar com a terapeuta de parella
- Comunicació (discussions, incomprensió, malentesos, diàleg escàs, desacords, no entendre les necessitats de l’altre, no saber expressar emocions i necessitats…)
- Gestió en l’educació dels fills (desacords en els estils de criança, falta de consens, sobrecàrrega d’un dels conjugues…)
- Seguir sent parella després de ser pares
- Acomodació, rutina i monotonia
- Projectes vitals no coincidents
- Sobrecàrrega laboral (excés de feina que repercuteix en el temps de parella compartit, estrès laboral que repercuteix en la parella i família…)
- Gelosia i desconfiança (necessitat de control, dependència emocional…)
- Desamor, distanciament emocional i desconnexió
- Mite del “amor romàntic” i expectatives errònies (necessitat de fer-ho tot junts, un membre completa l’altra, cal cobrir totes les necessitats…)
- Lluites de poder
- Sexualitat i intimitat (no tenir ganes de tenir relacions sexuals, absència d’espais d’intimitat…)
- Infidelitat
- Problemes mèdics, malalties, salut delicada
- Problemes amb les famílies extenses (intromissions per part de pares/sogres, nombroses trobades familiars, mala relació amb algun membre de la família…)
- Acompanyament en la separació o divorci
- Famílies reconstituïdes (parelles amb fills de relacions anteriors)
- Conductes violentes (insults, menyspreu, amenaces, agressivitat…)
- Altres condicionants (consum tòxics, excés en l’ús del mòbil i necessitat d’estar permanentment connectat, incompatibilitats cercles amistats, influencies socials…)
Com treballarem?
En primer lloc i des d’una mirada integradora (model sistèmic i model cognitiu-conductual) caldrà realitzar un anàlisis acurat de les dificultats per les que està travessant la parella, per poder després, posar en pràctica diferents estratègies psicoterapèutiques i resoldre els diferents tipus de problemes. Per això, l’equip “terapeuta + parella” planificaran conjuntament un pla de treball intentant sempre potenciar els propis recursos de la parella per a millorar la relació.
Les 2-3 primeres sessions seran setmanals i de tipus avaluatiu, amb una durada de 90 minuts i sempre amb els dos membres de la parella conjuntament. Posteriorment les sessions seran quinzenals (temps necessari que s’estima perquè hi ha hagi els canvis suficients) i de 60 minuts de durada. És difícil preveure quantes sessions seran necessàries, però en termes generals solen ser entre 6 i 16 sessions. No obstant, tot dependrà de variables com el motiu de consulta, la gravetat de la problemàtica, la durada prèvia de les dificultats, etc…
La teràpia de parella ha de ser un espai segur on amb calma es puguin resoldre dubtes y dificultats que s’estiguin experimentant en aquest àmbit. El terapeuta des de la neutralitat, ha de deixar que cada membre exposi el seu punt de vista i després, entre tots dissenyar un pla de treball que pugui conciliar les necessitats de tots dos membres.
Cal tenir present que el objectiu final pot ser, per una banda, la reconstrucció de la parella enfortint la relació, reforçant el compromís i la unió i el creixement personal de cadascun dels membres però també per altra banda pot esdevenir un acompanyament cap a una separació. En aquest cas, caldrà ajudar a enfocar-la i entendre-la com un mecanisme funcional amb calma i acceptació, sobretot si hi ha fills en comú. I en el darrer cas, pot ser un camí cap al no-canvi, on tot segueix igual, tot i ser una situació de no risc, segueix aflorant el malestar i patiment.